Què por!

El dimarts passat, dinant amb un bon amic a un restaurant de Xàtiva, vam tenir una conversació sobre l'ús de les TIC a les aules de secundària. Una de les qüestions que va sorgir va ser el tema de la POR!
Em va preguntar si no tenia por enfront la gran quantitat de recursos que ens ofereixen les NNTT per a poder ser aplicats a l'aula i la dificultat que això duia afegida a l'hora d'escollir quin o quins ens poden ser útils.
Efectivament, i cada vegada més, els recursos digitals es multipliquen. Per un costat sembla que ens facilita la tasca com a docents. Per un altre, en canvi, se'ns fa difícil triar quin agafem per a utilitzar-lo amb els nostres alumnes. Personalment, no tinc cap tipus de por al respecte. I tot perque no condicione les classes al material que he trobat. Açò sí que seria un autèntic calvari! El procés és a l'inrevés. És a dir... hem de tenir clar què volem treballar i com ho volem fer.
Concretant! Hem de plantejar-nos i definir els objectius que pretenem aconseguir i amb quina metodologia. És en aquest moment quan la grandíssima quantitat de material que la web ens ofereix es minimitza i es posa al nostre servei... i la "por" desapareix.
Un dels motius més importants a partir del qual es pot justificar l'escasa implantació de recursos TIC a les nostres aules naix de les reticències del col·lectiu docent enfront els mateixos. I una de les causes de dites reticències és la por a escollir, a implementar-los a l'aula, a no tenir èxit, a perdre el control de la classe, etc.
Les TIC no són la panacea de l'educació actual. Això és evident. Però també és igual de cert que no seria coherent perdre l'oportunitat d'experimentar, de provar, d'utilitzar-les amb els nostres alumnes i així, poder afirmar amb rigorositat si aquestes eines són més o menys útils per a la formació acadèmica actual i del futur.
Bon diumenge!